La interculturalitat és la integració pacífica de diverses cultures en un sol territori, fruit de la immigració. Es basa en la tolerància cap als costums de l'altre grup social, en contra de postures assimilacionistes. Sovint reivindica el mestissatge i el coneixement mutu, mitjançant programes d'intercanvi, la difusió de la llengua pròpia i la convivència en un mateix espai.
L'apropament dels dos o més grups culturals es dóna en pla d'igualtat (no es produeix una aculturació del nouvingut, per tant), ja que la diversitat es veu com a sinònim de riquesa. La diferència entre multiculturalitat i interculturalitat és que en el primer cas hi ha diferents cultures, però no interactuen entre elles. S'oposa al racisme i les seves manifestacions.
Aquesta interculturalitat es propicia gracies als moviments migratoris, les adopcions internacionals, les exigències del lloc de treball, les estades a l'estranger, sigui per vacances o per estudis,... han afavorit les relacions entre persones de diferents països i han canviat, en molt pocs anys, l'entorn humà dels nostres pobles. A les escoles, als barris, als centres de treball, a les botigues... és normal la convivència entre persones d'origen molt divers.
Tot i que el contacte entre els infants de diferents cultures acostuma a desenvolupar-se amb força més naturalitat que entre els adults, el coneixement dels costums i formes de viure d'uns i altres sempre serà positiu per llimar les dificultats derivades de la relació entre grups culturals que fins fa poc no havien tingut cap mena de lligam.
Tota cultura és bàsicament pluricultural. Es a dir, s’ha anat formant i continua formant-se a partir dels contactes entre comunitats de vides diferents que aporten les seves manera de pensar, sentir i actuar. Evidentment els intercanvis culturals no tindran tots les mateixes característiques i efectes. Però es a partir d’aquests contactes que es produeix el mestissatge cultural, la hibridació cultural...
Una cultura no evoluciona si no es a traves del contacte amb altres cultures. Però els contactes entre cultures poden tenir característiques molt diverses. En la actualitat s’aposta per la interculturalitat que suposa una relació de respecte entre cultures.
Mentre el concepte "pluricultural" serveix per a caracteritzar una situació, la interculturalitat descriu una relació entre cultures. Tot i que de fet, parlar de relació intercultural es una redundància, potser necessària, perquè la interculturalitat implica, per definició interacció.
No hi ha cultures millors ni pitjors. Evidentment cada cultura pot tenir formes de pensar, sentir i actuar en les que determinats grups es trobin en una situació de discriminació. Però si acceptem que no hi ha una jerarquia entre cultures estarem postulant el principi ètic que considera que totes les cultures son igualment dignes i mereixedores de tot el respecte.
Això significa també que la única forma de comprendre correctament a les cultures és interpretar les seves manifestacions d’acord amb els propis criteris culturals. Encara que això no ha de suposar eliminar el nostre judici crític, però si que suposa inicialment deixar-lo en suspens fins que no haguem entès la complexitat simbòlica de moltes practiques. Es tracta d’intentar moderar un inevitable etnocentrisme que porta a interpretar les pràctiques culturals alienes a partir dels criteris de la cultura del la persona- interpretant.
L'apropament dels dos o més grups culturals es dóna en pla d'igualtat (no es produeix una aculturació del nouvingut, per tant), ja que la diversitat es veu com a sinònim de riquesa. La diferència entre multiculturalitat i interculturalitat és que en el primer cas hi ha diferents cultures, però no interactuen entre elles. S'oposa al racisme i les seves manifestacions.
Aquesta interculturalitat es propicia gracies als moviments migratoris, les adopcions internacionals, les exigències del lloc de treball, les estades a l'estranger, sigui per vacances o per estudis,... han afavorit les relacions entre persones de diferents països i han canviat, en molt pocs anys, l'entorn humà dels nostres pobles. A les escoles, als barris, als centres de treball, a les botigues... és normal la convivència entre persones d'origen molt divers.
Tot i que el contacte entre els infants de diferents cultures acostuma a desenvolupar-se amb força més naturalitat que entre els adults, el coneixement dels costums i formes de viure d'uns i altres sempre serà positiu per llimar les dificultats derivades de la relació entre grups culturals que fins fa poc no havien tingut cap mena de lligam.
Tota cultura és bàsicament pluricultural. Es a dir, s’ha anat formant i continua formant-se a partir dels contactes entre comunitats de vides diferents que aporten les seves manera de pensar, sentir i actuar. Evidentment els intercanvis culturals no tindran tots les mateixes característiques i efectes. Però es a partir d’aquests contactes que es produeix el mestissatge cultural, la hibridació cultural...
Una cultura no evoluciona si no es a traves del contacte amb altres cultures. Però els contactes entre cultures poden tenir característiques molt diverses. En la actualitat s’aposta per la interculturalitat que suposa una relació de respecte entre cultures.
Mentre el concepte "pluricultural" serveix per a caracteritzar una situació, la interculturalitat descriu una relació entre cultures. Tot i que de fet, parlar de relació intercultural es una redundància, potser necessària, perquè la interculturalitat implica, per definició interacció.
No hi ha cultures millors ni pitjors. Evidentment cada cultura pot tenir formes de pensar, sentir i actuar en les que determinats grups es trobin en una situació de discriminació. Però si acceptem que no hi ha una jerarquia entre cultures estarem postulant el principi ètic que considera que totes les cultures son igualment dignes i mereixedores de tot el respecte.
Això significa també que la única forma de comprendre correctament a les cultures és interpretar les seves manifestacions d’acord amb els propis criteris culturals. Encara que això no ha de suposar eliminar el nostre judici crític, però si que suposa inicialment deixar-lo en suspens fins que no haguem entès la complexitat simbòlica de moltes practiques. Es tracta d’intentar moderar un inevitable etnocentrisme que porta a interpretar les pràctiques culturals alienes a partir dels criteris de la cultura del la persona- interpretant.
