Biografia
Freire va néixer el 19 de setembre de 1921 en una família de classe mitjana de Recife, Brasil. Va patir la pobresa i la gana durant de depressió econòmica de 1929. Aquesta experiència va modelar el seu criteri en quan a la pobresa i va ajudar a construir un mètode educacional molt particular. Es va inscriure a la facultat de dret de la Universitat de Recife el 1943. Paral•lelament va estudiar filosofia, fenomenologia i psicologia del llenguatge. Tot i acabar la carrera mai va exercir d'advocat. En lloc d'això va fer de mestre a les escoles de secundària ensenyant portuguès. El 1944 es va casar amb Elza Maia Costa de Oliveira, que també era una professora. Van treballar plegats el resta de les seves vides i van tenir fills.
El 1946 va ocupar el càrrec de Director del Departament d'Educació i Cultura del Servei Social de l'Estat de Pernambuco, un estat brasiler la capital del qual és Recife. Va començar a treballar amb la gent pobra amb problemes d'analfabetisme. Va començar a utilitzar un mètode poc ortodox del que amb el temps es consideraria Teoria de l'Alliberament. En aquells temps, a Brasil, una persona analfabeta no podia votar a les eleccions presidencials.
El 1961 va ocupar el càrrec de Director del Departament d'Extensió Cultural de la Universitat de Recife. El 1962 va disposar de la primera oportunitat per aplicar les seves teories; va ensenyar a llegir i escriure a 300 treballadors de la canya del sucre amb només 45 dies. A partir d'aquesta demostració el govern brasiler va aprovar la creació de milers de cercles culturals al país. Però el 1964 hi va haver un cop d'estat que va posar fi a tant d'esforç. Freire va ser considerat un traïdor i va ser empresonat 70 dies. Després d'un breu exili a Bolívia, va treballar cinc anys a Xile pel Moviment Cristià Democràtic per a la Reforma Agrària i per l'Organització de l'Agricultura i el Menjar de les Nacions Unides.
El 1967, Freire va publicar el seu primer llibre Educació com a pràctica de Llibertat. Posteriorment va publicar el seu llibre més famós La Pedagogia dels oprimits, imprès el 1968 en portuguès. El seu treball va tenir una bona rebuda en diversos sectors. El 1969 fou convidat a la Universitat de Harvard. Al següent any, La Pedagogia dels oprimits, es va publicar en castellà i anglès, expandint el seu radi d'acció. A causa del desacord polític entre les successives dictadures i Freire, un cristià socialista, aquesta obra no es va poder publicar a Brasil fins al 1974, moment en el qual, el general Ernesto Geisel, va prendre el control de Brasil i va començar un procés de liberalització cultural.
Després de treballar un any a Cambridge, EUA, Freire va anar a Ginebra, Suïssa, per treballar al Consell Mundial d'Esglésies com a conseller d'educació especial. Durant aquest període, Freire va fer de conseller en les reformes educatives de les colònies portugueses d'Àfrica, especialment a Guinea Bissau i Moçambic.
Al 1980 va tornar a Brasil després que li van donar permís per tornar un any abans. Es va unir al Partit del Treballadors (PT) a la ciutat de Sao Paulo. Freire va ocupar el càrrec de supervisor del projecte d'alfabetització d'adults dins del mateix partit des de 1980 fins al 1986. Quan el PT va guanyar les eleccions municipals del 1988, va ser nomenat Secretari d'Educació de Sao Paulo.
El 1986 va morir la seva dona. Freire es va casar amb Maria Araújo Freire, que encara segueix impulsant el seu mètode radical d'educació. Freire va morir al 2 de maig del 1997 d'un atac de cor.
Estudia Dret. La seva dona, Elza, professora de primària, influí en la seva decisió de deixar Dret i dedicar-se a la Pedagogia. Es dedica a l'alfabetització de persones adultes, desenvolupant el seu propi mètode d'alfabetització.
És empresonat i exiliat després del cop d'estat de 1964. Fixa la seva residència a Xile, on troba el marc ideal per a seguir desenvolupant la seva teoria i la seva praxi. Va ser nomenat expert de la UNESCO i posteriorment passa a ser professor de la Universitat d'Harvard.
Va ser assessor de diversos països d'Àfrica en programes d'educació de persones adultes, especialment a Angola i República de Guinea. El 1980 torna a Brasil on posa el seu esforç en la lluita per una escola pública i de qualitat per a tots. De 1989 a 1992 assumeix la Secretaria d'Educació de la Prefectura de Sao Paulo.
A partir de 1992 fa classes en la universitat de Sao Paulo i cursos i conferències per tot el món, fins a la seva mort en 1997.
Model educatiu
Les persones aprenen mitjançant el diàleg (influït per Sòcrates) i en aquest diàleg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un estat d'igualtat respecte al professor. Aquesta dignitat primera li servirà per adquirir conciència dels seus drets i alliberar-se gràcies a l'educació, basada en la pràctica i en les necessitats quotidianes (teoria relacionada amb l'aprenentatge significatiu).
Va criticar el concepte de "tabula rasa" segons el qual els aprenents estaven buits mentalment, ja que l'aprenentatge és un procés dual, on tots aporten i on no es parteix de zero, ja que la vida ha proporcionat els primers coneixements que seran la base de tots els posteriors.
domingo, 13 de junio de 2010
Caça del Tresor
Una caça del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren la Internet en el currículum. Consisteix a una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de les quals poden extreure's o inferir-se les respostes. Algunes inclouen una “gran pregunta” al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirides en el procés En aquest text s'explica què és una caça del tresor, les seves potencialitats didàctiques, on trobar caces ja preparades en la Internet i com preparar-les nosaltres mateixos, en funció dels nostres objectius curriculars.
Una “caça del tresor” (en anglès “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge Hunt”, ja que de les tres formes se la coneix) és una de les estructures d'activitat didàctica més populars entre els docents que utilitzen la Internet en les seves classes. En essència, una caça del tresor és una hola de treball o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i una llista de pàgines web en les els alumnes busquen les respostes. Al final s'acostuma incloure la “gran pregunta”, la resposta no apareix directament en les pàgines web visitades i que exigeix integrar i valorar lo après durant la recerca. Les caces del tresor són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en particular.
Introducció
Saps jugar al "TRES EN RATLLA"?
Contesta aquestes preguntes i al final hi podràs jugar contra l'ordinador.
Au, som-hi! Anem a treballar, i després... a jugar!
Preparació:
1.Assenyala totes les preguntes i copia-les amb el botó dret del ratolí.
2.Obre un document de Word.
3.Ara enganxa-les.
Molt bé!
Preguntes
1.Escriu el nom del joc.
2.Quants jugadors hi participen?
3.Cada jugador quantes fitxes té?
4.Com s'hi juga?
5.Qui guanya?
6.Què vol dir empatar?
La gran pregunta
Hi ha molts nens i nenes que si perden s'enfaden.
Diuen que per saber jugar s'ha de saber perdre. Que et sembla que vol dir això?
Recursos d'Internet
Informació sobre el tres en ratlla
Una “caça del tresor” (en anglès “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge Hunt”, ja que de les tres formes se la coneix) és una de les estructures d'activitat didàctica més populars entre els docents que utilitzen la Internet en les seves classes. En essència, una caça del tresor és una hola de treball o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i una llista de pàgines web en les els alumnes busquen les respostes. Al final s'acostuma incloure la “gran pregunta”, la resposta no apareix directament en les pàgines web visitades i que exigeix integrar i valorar lo après durant la recerca. Les caces del tresor són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en particular.
Introducció
Saps jugar al "TRES EN RATLLA"?
Contesta aquestes preguntes i al final hi podràs jugar contra l'ordinador.
Au, som-hi! Anem a treballar, i després... a jugar!
Preparació:
1.Assenyala totes les preguntes i copia-les amb el botó dret del ratolí.
2.Obre un document de Word.
3.Ara enganxa-les.
Molt bé!
Preguntes
1.Escriu el nom del joc.
2.Quants jugadors hi participen?
3.Cada jugador quantes fitxes té?
4.Com s'hi juga?
5.Qui guanya?
6.Què vol dir empatar?
La gran pregunta
Hi ha molts nens i nenes que si perden s'enfaden.
Diuen que per saber jugar s'ha de saber perdre. Que et sembla que vol dir això?
Recursos d'Internet
Informació sobre el tres en ratlla
Resilència
La resiliència és la capacitat que té una persona o un grup de persones de recuperar-se davant una adversitat per a seguir projectant el futur. En ocasions, les circumstàncies difícils o els traumes permeten desenvolupar recursos que es troben latents i que l'individu desconeixia fins el moment.
Els especialistes afirmen que la resiliència està vinculada a l'autoestima, així que és important treballar aquesta capacitat amb els nens desde ben petits.
Un nen amb bona autoestima es transformarà en adult amb una bona capacitat de resiliència, i estarà preparat per a superar els obstacles i impediments que es trobi al llarg de la seva vida
Els especialistes afirmen que la resiliència està vinculada a l'autoestima, així que és important treballar aquesta capacitat amb els nens desde ben petits.
Un nen amb bona autoestima es transformarà en adult amb una bona capacitat de resiliència, i estarà preparat per a superar els obstacles i impediments que es trobi al llarg de la seva vida
martes, 8 de junio de 2010
Projecte Final
Com, perquè i per a que em creat la nostra Webquest?
Nosaltres vam organitzar el nostre treball en pasos. Primer, vam decidir que el voliem fer de Violència de Gènere, ja que es un tema que dona molt de joc per fer activitats, i que a part de ser molt important, es molt actual.
Desprès havíem de decidir el recurs, que vam escollir la Webquest, ja que vam pensar que de totes les que haviem treballat a classe era la més adecuada per poder fer bé l’activitat que voliem exposar.
La webquest és el recurs perfecte perquè permet realitzar aquest tipus d’activitat, ja que primerament ens serveix com a una investigació guiada, segona, els docents l’utilitzen molt perque permet el desenvolupament d’habilitats d’informació i del desenvolupament de les competencies relacionades amb la societat de la informació.
Nosaltres vam decidir crear-la amb la finalitat de poder en un futur, ensenyar als nostres alumnes la importància del nostre tema, i per poder, de manera ràpida i senzilla saber, mitjançant aquesta activitat, que saben, les seves opinions, com ho saben i quin interès tenen sobre el tema.
Desprès ens vam proposar a qui l' havíem de dirigir, i vam decidir que fós a homes ja que són ells les persones que causen aquests fets, és a dir, el focus de problema.
Quan ja teniem aquests tres punts, vam pensar l' edat d' aquests homes, i vam decidir que fos de l' E.S.O, ja que és en aquest periode on es formen els pensaments, ideologies i criteris que perduraran per sempre en la persona, i per tant es l' edat perfecte per ensenyar aquests temes.
Un cop decidit tots aquests punts, vam començar a crear l' activitat, que vam decidir que fos de raonar i reflexionar a partir d' un problema. D' aquí que l' activitat fos realitzar una carta a una companya maltractada.
Per això vam decidir posar pàgines web per a dones maltractades i dels seus drets com a dones, perquè consultessin aquestes webs, per poder fer una bona carta.
Quan ja sabíem tot el que posaríem vam anar a la pàgina web de l' aula 21, i la vam crear, posant una introducció, recursos, criteris, crèdits, fotos... que més tard, vam guardar.
Llavors, vam haver de crear- nos una conta a dropbox i la vam penjar allà, i ja estaba a internet. Més tard, ens va generar un link, que vam penjar al blog, i ens va dirigir a la Webquest ja creada i acabada. I així va ser com vam crear el nostre projecte.
Nosaltres vam organitzar el nostre treball en pasos. Primer, vam decidir que el voliem fer de Violència de Gènere, ja que es un tema que dona molt de joc per fer activitats, i que a part de ser molt important, es molt actual.
Desprès havíem de decidir el recurs, que vam escollir la Webquest, ja que vam pensar que de totes les que haviem treballat a classe era la més adecuada per poder fer bé l’activitat que voliem exposar.
La webquest és el recurs perfecte perquè permet realitzar aquest tipus d’activitat, ja que primerament ens serveix com a una investigació guiada, segona, els docents l’utilitzen molt perque permet el desenvolupament d’habilitats d’informació i del desenvolupament de les competencies relacionades amb la societat de la informació.
Nosaltres vam decidir crear-la amb la finalitat de poder en un futur, ensenyar als nostres alumnes la importància del nostre tema, i per poder, de manera ràpida i senzilla saber, mitjançant aquesta activitat, que saben, les seves opinions, com ho saben i quin interès tenen sobre el tema.
Desprès ens vam proposar a qui l' havíem de dirigir, i vam decidir que fós a homes ja que són ells les persones que causen aquests fets, és a dir, el focus de problema.
Quan ja teniem aquests tres punts, vam pensar l' edat d' aquests homes, i vam decidir que fos de l' E.S.O, ja que és en aquest periode on es formen els pensaments, ideologies i criteris que perduraran per sempre en la persona, i per tant es l' edat perfecte per ensenyar aquests temes.
Un cop decidit tots aquests punts, vam començar a crear l' activitat, que vam decidir que fos de raonar i reflexionar a partir d' un problema. D' aquí que l' activitat fos realitzar una carta a una companya maltractada.
Per això vam decidir posar pàgines web per a dones maltractades i dels seus drets com a dones, perquè consultessin aquestes webs, per poder fer una bona carta.
Quan ja sabíem tot el que posaríem vam anar a la pàgina web de l' aula 21, i la vam crear, posant una introducció, recursos, criteris, crèdits, fotos... que més tard, vam guardar.
Llavors, vam haver de crear- nos una conta a dropbox i la vam penjar allà, i ja estaba a internet. Més tard, ens va generar un link, que vam penjar al blog, i ens va dirigir a la Webquest ja creada i acabada. I així va ser com vam crear el nostre projecte.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
