domingo, 13 de junio de 2010

Paulo Freire i l’educació de les persones adultes

Biografia

Freire va néixer el 19 de setembre de 1921 en una família de classe mitjana de Recife, Brasil. Va patir la pobresa i la gana durant de depressió econòmica de 1929. Aquesta experiència va modelar el seu criteri en quan a la pobresa i va ajudar a construir un mètode educacional molt particular. Es va inscriure a la facultat de dret de la Universitat de Recife el 1943. Paral•lelament va estudiar filosofia, fenomenologia i psicologia del llenguatge. Tot i acabar la carrera mai va exercir d'advocat. En lloc d'això va fer de mestre a les escoles de secundària ensenyant portuguès. El 1944 es va casar amb Elza Maia Costa de Oliveira, que també era una professora. Van treballar plegats el resta de les seves vides i van tenir fills.

El 1946 va ocupar el càrrec de Director del Departament d'Educació i Cultura del Servei Social de l'Estat de Pernambuco, un estat brasiler la capital del qual és Recife. Va començar a treballar amb la gent pobra amb problemes d'analfabetisme. Va començar a utilitzar un mètode poc ortodox del que amb el temps es consideraria Teoria de l'Alliberament. En aquells temps, a Brasil, una persona analfabeta no podia votar a les eleccions presidencials.

El 1961 va ocupar el càrrec de Director del Departament d'Extensió Cultural de la Universitat de Recife. El 1962 va disposar de la primera oportunitat per aplicar les seves teories; va ensenyar a llegir i escriure a 300 treballadors de la canya del sucre amb només 45 dies. A partir d'aquesta demostració el govern brasiler va aprovar la creació de milers de cercles culturals al país. Però el 1964 hi va haver un cop d'estat que va posar fi a tant d'esforç. Freire va ser considerat un traïdor i va ser empresonat 70 dies. Després d'un breu exili a Bolívia, va treballar cinc anys a Xile pel Moviment Cristià Democràtic per a la Reforma Agrària i per l'Organització de l'Agricultura i el Menjar de les Nacions Unides.

El 1967, Freire va publicar el seu primer llibre Educació com a pràctica de Llibertat. Posteriorment va publicar el seu llibre més famós La Pedagogia dels oprimits, imprès el 1968 en portuguès. El seu treball va tenir una bona rebuda en diversos sectors. El 1969 fou convidat a la Universitat de Harvard. Al següent any, La Pedagogia dels oprimits, es va publicar en castellà i anglès, expandint el seu radi d'acció. A causa del desacord polític entre les successives dictadures i Freire, un cristià socialista, aquesta obra no es va poder publicar a Brasil fins al 1974, moment en el qual, el general Ernesto Geisel, va prendre el control de Brasil i va començar un procés de liberalització cultural.

Després de treballar un any a Cambridge, EUA, Freire va anar a Ginebra, Suïssa, per treballar al Consell Mundial d'Esglésies com a conseller d'educació especial. Durant aquest període, Freire va fer de conseller en les reformes educatives de les colònies portugueses d'Àfrica, especialment a Guinea Bissau i Moçambic.
Al 1980 va tornar a Brasil després que li van donar permís per tornar un any abans. Es va unir al Partit del Treballadors (PT) a la ciutat de Sao Paulo. Freire va ocupar el càrrec de supervisor del projecte d'alfabetització d'adults dins del mateix partit des de 1980 fins al 1986. Quan el PT va guanyar les eleccions municipals del 1988, va ser nomenat Secretari d'Educació de Sao Paulo.

El 1986 va morir la seva dona. Freire es va casar amb Maria Araújo Freire, que encara segueix impulsant el seu mètode radical d'educació. Freire va morir al 2 de maig del 1997 d'un atac de cor.

Estudia Dret. La seva dona, Elza, professora de primària, influí en la seva decisió de deixar Dret i dedicar-se a la Pedagogia. Es dedica a l'alfabetització de persones adultes, desenvolupant el seu propi mètode d'alfabetització.
És empresonat i exiliat després del cop d'estat de 1964. Fixa la seva residència a Xile, on troba el marc ideal per a seguir desenvolupant la seva teoria i la seva praxi. Va ser nomenat expert de la UNESCO i posteriorment passa a ser professor de la Universitat d'Harvard.

Va ser assessor de diversos països d'Àfrica en programes d'educació de persones adultes, especialment a Angola i República de Guinea. El 1980 torna a Brasil on posa el seu esforç en la lluita per una escola pública i de qualitat per a tots. De 1989 a 1992 assumeix la Secretaria d'Educació de la Prefectura de Sao Paulo.
A partir de 1992 fa classes en la universitat de Sao Paulo i cursos i conferències per tot el món, fins a la seva mort en 1997.

Model educatiu

Les persones aprenen mitjançant el diàleg (influït per Sòcrates) i en aquest diàleg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un estat d'igualtat respecte al professor. Aquesta dignitat primera li servirà per adquirir conciència dels seus drets i alliberar-se gràcies a l'educació, basada en la pràctica i en les necessitats quotidianes (teoria relacionada amb l'aprenentatge significatiu).

Va criticar el concepte de "tabula rasa" segons el qual els aprenents estaven buits mentalment, ja que l'aprenentatge és un procés dual, on tots aporten i on no es parteix de zero, ja que la vida ha proporcionat els primers coneixements que seran la base de tots els posteriors.

Caça del Tresor

Una caça del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren la Internet en el currículum. Consisteix a una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de les quals poden extreure's o inferir-se les respostes. Algunes inclouen una “gran pregunta” al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirides en el procés En aquest text s'explica què és una caça del tresor, les seves potencialitats didàctiques, on trobar caces ja preparades en la Internet i com preparar-les nosaltres mateixos, en funció dels nostres objectius curriculars.

Una “caça del tresor” (en anglès “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge Hunt”, ja que de les tres formes se la coneix) és una de les estructures d'activitat didàctica més populars entre els docents que utilitzen la Internet en les seves classes. En essència, una caça del tresor és una hola de treball o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i una llista de pàgines web en les els alumnes busquen les respostes. Al final s'acostuma incloure la “gran pregunta”, la resposta no apareix directament en les pàgines web visitades i que exigeix integrar i valorar lo après durant la recerca. Les caces del tresor són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en particular.

Introducció
Saps jugar al "TRES EN RATLLA"?
Contesta aquestes preguntes i al final hi podràs jugar contra l'ordinador.
Au, som-hi! Anem a treballar, i després... a jugar!

Preparació:
1.Assenyala totes les preguntes i copia-les amb el botó dret del ratolí.
2.Obre un document de Word.
3.Ara enganxa-les.

Molt bé!

Preguntes
1.Escriu el nom del joc.
2.Quants jugadors hi participen?
3.Cada jugador quantes fitxes té?
4.Com s'hi juga?
5.Qui guanya?
6.Què vol dir empatar?
La gran pregunta
Hi ha molts nens i nenes que si perden s'enfaden.
Diuen que per saber jugar s'ha de saber perdre. Que et sembla que vol dir això?

Recursos d'Internet
Informació sobre el tres en ratlla

Resilència

La resiliència és la capacitat que té una persona o un grup de persones de recuperar-se davant una adversitat per a seguir projectant el futur. En ocasions, les circumstàncies difícils o els traumes permeten desenvolupar recursos que es troben latents i que l'individu desconeixia fins el moment.
Els especialistes afirmen que la resiliència està vinculada a l'autoestima, així que és important treballar aquesta capacitat amb els nens desde ben petits.

Un nen amb bona autoestima es transformarà en adult amb una bona capacitat de resiliència, i estarà preparat per a superar els obstacles i impediments que es trobi al llarg de la seva vida

martes, 8 de junio de 2010

Projecte Final

Com, perquè i per a que em creat la nostra Webquest?

Nosaltres vam organitzar el nostre treball en pasos. Primer, vam decidir que el voliem fer de Violència de Gènere, ja que es un tema que dona molt de joc per fer activitats, i que a part de ser molt important, es molt actual.

Desprès havíem de decidir el recurs, que vam escollir la Webquest, ja que vam pensar que de totes les que haviem treballat a classe era la més adecuada per poder fer bé l’activitat que voliem exposar.

La webquest és el recurs perfecte perquè permet realitzar aquest tipus d’activitat, ja que primerament ens serveix com a una investigació guiada, segona, els docents l’utilitzen molt perque permet el desenvolupament d’habilitats d’informació i del desenvolupament de les competencies relacionades amb la societat de la informació.

Nosaltres vam decidir crear-la amb la finalitat de poder en un futur, ensenyar als nostres alumnes la importància del nostre tema, i per poder, de manera ràpida i senzilla saber, mitjançant aquesta activitat, que saben, les seves opinions, com ho saben i quin interès tenen sobre el tema.

Desprès ens vam proposar a qui l' havíem de dirigir, i vam decidir que fós a homes ja que són ells les persones que causen aquests fets, és a dir, el focus de problema.

Quan ja teniem aquests tres punts, vam pensar l' edat d' aquests homes, i vam decidir que fos de l' E.S.O, ja que és en aquest periode on es formen els pensaments, ideologies i criteris que perduraran per sempre en la persona, i per tant es l' edat perfecte per ensenyar aquests temes.

Un cop decidit tots aquests punts, vam començar a crear l' activitat, que vam decidir que fos de raonar i reflexionar a partir d' un problema. D' aquí que l' activitat fos realitzar una carta a una companya maltractada.

Per això vam decidir posar pàgines web per a dones maltractades i dels seus drets com a dones, perquè consultessin aquestes webs, per poder fer una bona carta.

Quan ja sabíem tot el que posaríem vam anar a la pàgina web de l' aula 21, i la vam crear, posant una introducció, recursos, criteris, crèdits, fotos... que més tard, vam guardar.

Llavors, vam haver de crear- nos una conta a dropbox i la vam penjar allà, i ja estaba a internet. Més tard, ens va generar un link, que vam penjar al blog, i ens va dirigir a la Webquest ja creada i acabada. I així va ser com vam crear el nostre projecte.


martes, 18 de mayo de 2010

Interculturalitat

La interculturalitat és la integració pacífica de diverses cultures en un sol territori, fruit de la immigració. Es basa en la tolerància cap als costums de l'altre grup social, en contra de postures assimilacionistes. Sovint reivindica el mestissatge i el coneixement mutu, mitjançant programes d'intercanvi, la difusió de la llengua pròpia i la convivència en un mateix espai.
L'apropament dels dos o més grups culturals es dóna en pla d'igualtat (no es produeix una
aculturació del nouvingut, per tant), ja que la diversitat es veu com a sinònim de riquesa. La diferència entre multiculturalitat i interculturalitat és que en el primer cas hi ha diferents cultures, però no interactuen entre elles. S'oposa al racisme i les seves manifestacions.
Aquesta interculturalitat es propicia gracies als moviments migratoris, les adopcions internacionals, les exigències del lloc de treball, les estades a l'estranger, sigui per vacances o per estudis,... han afavorit les relacions entre persones de diferents països i han canviat, en molt pocs anys, l'entorn humà dels nostres pobles. A les escoles, als barris, als centres de treball, a les botigues... és normal la convivència entre persones d'origen molt divers.
Tot i que el contacte entre els infants de diferents cultures acostuma a desenvolupar-se amb força més naturalitat que entre els adults, el coneixement dels costums i formes de viure d'uns i altres sempre serà positiu per llimar les dificultats derivades de la relació entre grups culturals que fins fa poc no havien tingut cap mena de lligam.
Tota cultura és bàsicament pluricultural. Es a dir, s’ha anat formant i continua formant-se a partir dels contactes entre comunitats de vides diferents que aporten les seves manera de pensar, sentir i actuar. Evidentment els intercanvis culturals no tindran tots les mateixes característiques i efectes. Però es a partir d’aquests contactes que es produeix el mestissatge cultural, la hibridació cultural...
Una cultura no evoluciona si no es a traves del contacte amb altres cultures. Però els contactes entre cultures poden tenir característiques molt diverses. En la actualitat s’aposta per la interculturalitat que suposa una relació de respecte entre cultures.
Mentre el concepte "pluricultural" serveix per a caracteritzar una situació, la interculturalitat descriu una relació entre cultures. Tot i que de fet, parlar de relació intercultural es una redundància, potser necessària, perquè la interculturalitat implica, per definició interacció.



No hi ha cultures millors ni pitjors. Evidentment cada cultura pot tenir formes de pensar, sentir i actuar en les que determinats grups es trobin en una situació de discriminació. Però si acceptem que no hi ha una jerarquia entre cultures estarem postulant el principi ètic que considera que totes les cultures son igualment dignes i mereixedores de tot el respecte.
Això significa també que la única forma de comprendre correctament a les cultures és interpretar les seves manifestacions d’acord amb els propis criteris culturals. Encara que això no ha de suposar eliminar el nostre judici crític, però si que suposa inicialment deixar-lo en suspens fins que no haguem entès la complexitat simbòlica de moltes practiques. Es tracta d’intentar moderar un inevitable etnocentrisme que porta a interpretar les pràctiques culturals alienes a partir dels criteris de la cultura del la persona- interpretant.

Coeducació

Entenem la coeducació no com una assignatura ni com alguns, erròniament, la interpreten simplement com una educació mixta (fet que és necessari però de cap manera suficient).

Més aviat, pensem que la coeducació és una altre manera d’educar, és fer que lacomunitat educativa interioritzi la proposta i canviï la forma de dur a terme la tasca
formativa.

El programa de coeducació té per objectiu promoure una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, així com integrar de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge la perspectiva de gènere.

En el que s’ inclogui: el reconeixement social del paper de les dones i de la nostra genealogia femenina, que analitzi els continguts del currículum i els continguts curriculars tant a primària com a secundària, de manera que s'incorporin els coneixements i aportacions de les dones en les diferents disciplines, un aprenentatge dels valors i experiències femenines (feminització) concretades en activitats i pràctiques per a tot l'alumnat. (Empatia, solidaritat, cooperació ...) contraposats als valors masculins imperants de la furaza, competitivitat, l'estatus de poder, la militarització de les ments ... i la utilització d'estratègies diferents segons les diferents realitats: metodologia en resolució de conflictes des d'una perspectiva de gènere que contribueixi a l'eradicació de la violència i una educació per la pau.

A més a més, la informació i formació del professorat en temes de gènere - formació inicial, continuada, d'ampliació per especialitats o matèries, que incorpori gradualment els sabers i pensaments de les dones des de les diferents disciplines, el reconeixement de la figura de assessora o coordinadora en coeducació en els centres definint les diferents funcions i dotant de temps de dedicació per garantir i possibilitar aquest treball. (Negociació de nou acord de plantilles),el seguiment i valoració dels projectes coeducatius dels centres, la dotació o facilitació de recursos i materials, la creació de xarxes i facilitar la interrelació d'aquestes, entre les diferents persones relacionades amb el treball de la coeducació (centres de recursos, assessora en coeducació, grups de dones, ....)

Repensar la coeducació: significa anar més enllà de les aules, implicar o cercar complicitats entre els diferents agents socials, significa situar-se davant les noves realitats i analitzar: com treballar la coeducació amb alumnat que procedeix d'espais culturals, religiosos ... etc. Significa treballar per canviar la mirada etnocèntrica, a més de la androcèntrica. Significa pensar com conjugar en harmonia gènere i etnicitat. Repensar la Coeducació significa conceptualitzar amb continguts i reflexions sobre els nous models de sexisme i la reproducció dels rols en funció del sexe, reflexionar respecte a les variades estratègies de què disposa el sistema per seguir reproduint aquests estereotips, a través de la socialització, escola, família, entorns diversos: culturals, religiosos, institucionals, etc. Repensar la Coeducació passa per reflexionar sobre què volem i en què hem de incidir per canviar sobre el model androcèntric que continua instal lat a la realitat actual.

Violència de Gènere

La violència de gènere, concretament es la que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que les han coaccionades durant anys i que han restat invisibles davant els nostres ulls. Per tant, hem de ser capaços de reaccionar davant un fenomen social d'aquesta mena.

La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per deixar clar que aquesta forma de violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les dones.

La majoria d'aquestes pràctiques estan tipificades penalment, i moltes d'elles constitueixen delictes contra la llibertat sexual, la qual cosa permet que qualsevol dona o nena que es trobi en aquesta situació pugui demanar emparament judicial, així com suport social.

Històricament, la violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que, a hores d'ara, ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a denominar-ne problema social, entès com aquell que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu. L'existència dels grups feministes han ajudat a assenyalar aquesta nova realitat i, juntament amb altres agents socials: mitjans de comunicació, associacions de defensa dels drets humans, etc, han identificat aquest greu problema.

L'any 1993, l'ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. L'any 1995, a la Conferència de Beijing de l'ONU, el fenomen de la violència de gènere es va consagrar internacionalment com un problema social.

Per tant, els drets humans i la seva necessitat de garantir-los és l'única eina amb la que es compta per tal de lluitar contra la violència de gènere. Si no queda definit que la violència contra les dones és un greu atemptat contra els drets humans no es pot mesurar ni el seu abast ni la seva incidència.

La major part de les accions de violència de gènere no han estat considerades delicte fins ara. L'existència d'un ordre social democràtic ha propiciat que s'hagi començat a definir i mesurar la violència i que, alhora, s'hagi creat i modificat molta de la legislació penal.

Les sancions amb què es castiga la violència contra les dones s'uneixen a les mesures que intenten protegir les dones i dissuadir els agressors. Així doncs, el fet que existeixi legislació que protegeix les dones anima aquest col·lectiu a denunciar els episodis de violència davant la justícia. Però, val a dir, com la legislació en aquest tema és encara molt recent, encara hi ha molts casos de maltractaments que no han arribat a mans de la justícia. Això és degut a la manca de costum de veure la violència de parella com un fet públic i susceptible de ser castigat i la dependència econòmica i afectiva de la víctima que fa molt difícil la denúncia.

L'acció de les diverses institucions europees han estat força important pel que fa a la presa de consciència i la implantació de mesures respecte aquest tipus de violència. S'han posat en marxa diversos plans, programes i legislació sobre prevenció i protecció cap a aquestes víctimes.

L'educació, com el principal valor, en els principis d'igualtat entre els homes i les dones, la idea d'establir un marc pacífic de convivència i la resolució de conflictes, la formació i la sensibilitat de tots els professionals i la bona organització dels serveis que s'ofereixen per atendre i protegir les víctimes són les fórmules bàsiques per prevenir la violència de gènere.

Els trastorns més freqüents derivats de la violència domèstica són: l'estrès posttraumàtic, la síndrome de la dona maltractada i la depressió.

- Pel que fa a l'estrès posttraumàtic es tracta d'un dany que es presenta en forma de por o de terror incontrolat que reapareix quan es recorda l'experiència viscuda. El símptoma més immediat es reviure l'experiència a través dels somnis, dels records, produint un malestar físic. Com a resultat d'aquests símptomes es manifesten problemes socials i laborals.

- La síndrome de la dona maltractada es manifesta com a conseqüència d'haver estat exposada a una relació de maltractament repetit durant un temps. La víctima experimenta dues fases durant aquest estat:- "un complex primari", caracteritzat per símptomes traumàtics com ara ansietat, hipervigilància, debilitament emocional…- "un complex secundari", caracteritzat per símptomes d'autoengany, idealitzant el maltractador i pensant que deixarà d'agredir-la.

La violència contra les dones, pot ser exercida per atacants de qualsevol gènere, membres de la família o el mateix Estat, la principal característica d'aquest fet és que la víctima ho és únicament per la seva condició sexual. Actualment es tracta d'un tema de tractament prioritari en l'agenda política i social de la majoria de països desenvolupats. El 25 de novembre ha estat designat com el Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones.

Webquest

Una WebQuest és un tipus d’activitat didàctica que consisteix en una investigación guiada, amb recursos principalmente procedents d’Internet, que promouen l’utilització d’habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l’autonomia dels alumnes i inclueix una evaluación autèntica. L’antecedent d’aquestes activitats el construeix l’ús dels retos (challenging, learning) en el desenvolupament dels ambients d’aprenentatge basats en la tecnologia de l’informació que aplican des de els vuitanta Seymour Papert i els seus deixebles.
Les WebQuest són utilitzades com un recurs didàctic per els professionals, ja que els permet el desenvolupament d’habilitats d’informació i desenvolupament de competencias relacionades amb la societat de l’informació.
Una WebQuest es construeix al voltant de una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior. Es tracta de fer algo amb l’informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la resolución de problemas, enunciats de judici, análisis o síntesis. La tasca ha de consistir en algo més que en contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha a la pantalla. Idealment, ha de correspondre amb algo que en la vida normal faguin els adults fora de l’escola (Starr, 2000b;2)

Una WebQuest té la següent estructura:

• Introducció
• Tasca
• Procès
• Recurs
• Evaluació
• Conclusió
• Autors



Per desenvolupar una WebQuest és necessàri crear un lloc web on es pugui construir amb un editor HTML, un servei de blog o fins i tot amb un processador de textos que pugui guardar archius com una pàgina web.
No s’ha de confondre una webquest amb “ caza del tesoro”. Una “caza del tesoro” té també utilització com a recurs educatiu pero de manera més senzilla. En ella es planteja una sèrie de preguntas sobre un tema que es pot contestar visitant alguns enllaços de altres pàgines relacionades amb el tema. Moltes vegades es fa una pregunta principal al final per comprobar els coneixemetns adquirits sobre el tema.

Tipus de WebQuest:

- Curta duració:
o Objectiu: la meta educacional de un WebQuest a curta durada es l’adquisició i integració del coneixement de un determinat contingut de una o varies materies.
o Duració: es disenya per tindre-ho acavat amb un o tres períodes de classe.
- Llarga duració:
o Objectiu: extensió i procesament del coneixement (deducció, inducció, classificació, asbtracció,etc)
o Duració: entre una setmana i un mes de classe.


Exemples:

- http://www.webquestcat.cat
- http://www.xtec.cat/recursos/webquests/htm/trenllacs.htm
- http://www.xtec.cat/recursos/webquests/htm/organuls.htm
- http://sites.google.com/site/laquimicadelcarboni/home